paeria.cat
Trencaolles o sempreviva
La trencaolles forma part d’un ampli grup de plantes del gènere Limonium spp. que fan petites rosetes de fulles verd-blavós que poden passar fàcilment desapercebudes, però que desenvolu-pen mates molt vistoses en l’època de floració.
Aquest conjunt d’espècies no són fàcils de dife-renciar entre elles a causa de les seues similituds. La sempreviva (Limonium hibericum) és una planta de fulles allargades verdoses i una mica rasposes, agrupades en roseta i que desapareixen en el moment de la floració. Es tracta d’una espècie llenyosa perenne que no arriba a un pam d’alçada, però que en el moment de la floració pot arribar fins al 60 cm. Les flors petites, però molt abundants, tenen 5 pètals de color rosat clar. Les llavors són de mida molt petita, allargades i amb una ala a la part alta en forma de pa-raigües que l’ajuda a dispersar-se amb el vent.
L’espectacular floració de l’espècie, que normalment creix en grups grans, la fa molt visible durant els mesos d’estiu.
Nom científic: Limonium hibericum Erben.
Família: Plumbaginàcies
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Les diferents espècies de trencaolles creixen en zones amb certa humitat al sòl i amb presència de sals, en fondals, zones escarpades amb certa humitat o en vores de canals de reg. Al municipi de Lleida hi ha presència de l’espècie en totes aquelles zones amb sols salobrencs (que contenen sals i que formen eflorescències salines) de les zones properes a Artesa de Lleida, Alpicat, Sucs i Torres de Sanui. També se’n poden trobar peus als barris de La Mariola, Magraners i La Bordeta; i als polígons industrials de del Segre i Camí dels Frares. Normalment, apareixen en nuclis dispersos de pocs exemplars.
Confusió amb altres espècies:
Es pot confondre fàcilment amb altres espècies de trencaolles (Limonium spp.). L’espècie amb la que es més fàcil la confusió és amb L. catalaunicum.
Serveis ecosistèmics i fauna associada
Els Limoniums són capaços de viure en zones amb alta concentració de sals on altres espècies vegetal no poden sobreviure. Les comunitats de saladar són cada cop més escasses però havien estat abundants a les fondalades salines del municipi de Lleida. Els paisatges salins de les terres interiors són rics en espècies de flora i fauna especialitzada.
La sempreviva té una floració molt abundant, sobretot al final de l’estiu, que aporta gran quantitat de pol·len i nèctar per als pol·linitzadors en un moment de poca disponibilitat d’aliment per als insectes.
Usos etnobotànics i en jardineria
El seu nom popular sempreviva ve d’un dels usos estètics més important d’aqueta espècie, que ha estar emprada per a fer-ne rams de flor seca (flor que es manté sempre viva).
Aquesta planta té un enorme potencial en jardineria, sobretot en aquelles zones amb sòls salins on no poden créixer altres espècies, així com per la bellesa en el moment de la floració. Per les seves enormes aptituds podria esdevenir una planta emblemàtica de les zones enjardinades de la ciutat de Lleida. En l’actualitat s’utilitzen algunes espècies de Limonium en jardineria, com són L. sinuatum i L. arborescens. Ambdues no autòctones que poden comportar efectes negatius sobre les espècies autòctones. Caldria vetar l’ús d’aquestes espècies i potenciar la jardineria de les semprevives autòctones.
Curiositats
Al municipi de Lleida s’hi poden trobar diverses espècies de semprevives, algunes d’elles escasses i protegides legalment (L. tournefortii, L. catalaunicum i L. latebracteatum).
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
