Siscall, salat o barrella

Arbust perenne que pot arribar fins a 1 m d’alçada amb branques erectes i poc ramificades en la floració. Les fulles són de color verd-blavós, amb pèl dens i curt, agrupades en botons abans de la floració.

Les flors són molt característiques, diferenciades entre si i disposades de forma regular sobre la tija floral. Cadascuna d’elles té a la seua base 5 membranes transversals, de color blanc o rosat translúcid que actuen com a reflectors de la llum solar. Les càpsules són de petita mida i aplanades en la zona de la flor. Al seu interior contenen les llavors, de color fosc, planes i amb una ala al seu voltant.

Nom científic: Salsola vermiculata L.

Família: Quenopodiàcies

Biologia de l’espècie

Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:

Espècie que apareix de forma puntual formant grans poblaments. Creix preferentment sobre sòls rics en sals i en nitrogen; més habitualment en fondalades i peus de tossals. Aquesta espècie apareix en gairebé tot el municipi de Lleida, sobretot cap a la zona de Sucs, zona propera a Alpicat i sud del municipi cap a la finca de Torre Ribera.

Confusió amb altres espècies:

Per les característiques fulles i l’estructura de la flor, és difícil confondre aquesta planta amb altres espècies.

Serveis ecosistèmics i fauna associada

El siscall de tant en tant presenta unes deformacions característiques, com unes boles verdes de fulles molt apretades. Aquestes estructures corresponen a cecidis (malformacions que produeixen algunes plantes en la posta d’ous d’alguns insectes) de Stephaniola salsolae. Aquest petit mosquit utilitza el siscall per pondre-hi els ous i que es puguin desenvolupar amb seguretat. La seua floració tardana aporta aliment per als enemics naturals, capaços de controlar certes plagues dels cultius.

Usos etnobotànics i en jardineria

Com altres espècies de saladars, el siscall havia estat utilitzat per a l’elaboració de barrella, la que es feia servir per a la fabricació de lleixiu, sabó i vidre. Per la seua alta concentració de sals, la planta es consumida per cabres i ovelles quan tenen necessitat de sal en l’alimentació.

És una espècie amb alt potencial per a jardineria per la seua capacitat de resistir la sequer, salinitat i la contaminació. La seua llarga floració, tot i les seues petites flors, pot ser vistosa en grans grups de la planta i en zones amb molta insolació.

Curiositats

Un dels seus noms comuns (Sosa) fa referència a un dels usos tradicionals d’aquesta planta, utilitzada per a l’elaboració de sosa (Hidròxid sòdic).

 

Més informació: 

FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.