paeria.cat
Ruca o ruqueta
Herba anual de port erecte que arriba a créixer fins al 60 cm. Les seues fulles surten en forma de roseta (totes les fulles surten del centre) i són de color verd intens, retallades i amb un nervi central blanc.
Aquestes surten a la base de cada divisió de les tiges florals; i es fan més petites a mesura que es troben a major alçada de la planta.
Les flors tenen 4 pètals de color groguenc amb venes negres. La base de les flors és allargada i de color fosc i apareixen des de la base cap a la part alta de la tija floral; i un cop fecundades van formant el fruit. Aquests són petites baines que marquen les llavors rodones de l’interior i amb un apèndix pla a la punta. Les llavors són esfèriques, de color groc mostassa amb un nervi fosc marcat.
Nom científic: Eruca vesicaria (L.) Cav.
Família: Crucíferes
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie que apareix de forma habitual en camps de cultiu, sobretot sembrats de cereal. També colonitza vores de camins i carreteres en zones no massa seques. Més escassa en zones urbanes, en rotondes i parcs urbans. Apareix en tot el municipi de Lleida, tant en les zones de regadiu com de secà. És especialment abundant en cultius de cereal on pot arribar a ser molt abundant. També es pot trobar als tossals de la Seu Vella, Gardeny o Moradilla.
Confusió amb altres espècies:
Es pot confondre amb altres espècies de crucíferes d’aspecte similar, com Raphanus raphanistrum o Diplotaxis erucoides.
Serveis ecosistèmics i fauna associada
La ruca és una espècie d’interès per a l’estabilització de zones amb alta erosió del sòl, ja que té un ràpid creixement i disposa d’una arrel potent per a fixar la terra. Es tracta d’una espècie d’interès per a l’afavoriment de la fauna auxiliar que controla les plagues dels cultius. La llarga i abundant floració aporta pol·len i nèctar (gairebé durant tot l’any) que es consumit pels enemics naturals de les plagues dels cultius.
Aquesta planta és una de les espècies alimentàries de la papallona blanqueta de la col (Pieris rapae), que també s’alimenta d’altres crucíferes. Les seues llavors són font d’aliment per a espècies de petites aus granívores com el pardal comú (Passer domesticus).
Usos etnobotànics i en jardineria
Es tracta d’una planta amplament consumida per a alimentació humana. Les fulles es consumeixen fresques o cuites. Les seues llavors també es fan servir en la preparació de salses de sabor similar a la mostassa. Té propietats medicinals en els humans com a diürètic o antihelmíntica. Es fa servir també com a planta farratgera, tant en verd per aprofitament directe dels ramats, o bé en sec.
És una espècie amb baix potencial per a jardineria per les seues dificultats de maneig, però és interessant com a integradora de mescles de plantes arvenses anuals en parcs o escocells.
Curiositats
Aquesta espècie és la parent silvestre de la ruca cultivada, que es consumeix principalment com a fulla fresca per a amanides. La varietat cultivada és menys peluda, de verd més clar i de sabor menys picant.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
