paeria.cat
Rellotgets o cobripeus
Herba anual de port molt baix, arrapada al terra i que solament s’aixeca fins al mig metre en el moment de florir.
Les fulles de color verd clar, són llargues i molt retallades, formades per petites fulletes una davant de l’altra, que es distribueixen al llarg d’un nervi central de color rogenc. Les flors de color rosat violeta, de 5 pètals, són com les d’un petit gerani. Aquetes surten agrupades (entre 3 i 5) en la part terminal de la tija florífera.
Els fruits són d’una forma molt característica, llargs i punxeguts; que un cop secs s’obren en 4 parts amb una petita llavor i una tija llarga
Nom científic: Erodium cicutarium (L.) L’Hér.
Família: Geraniàcies
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Es tracta d’una espècie ruderal una mica nitròfila, que apareix de forma habitual en vores de camps de cultiu, sobretot sembrats de cereal. Pot ser abundant en zones de pas de ramats amb poc recobriment de vegetació. També apareix en zones urbanes, en rotondes i parcs urbans. Aquesta espècie apareix en tot el municipi de Lleida, tant en les zones de regadiu com de secà. També en les parts baixes dels tossals de la Seu Vella i Gardeny.
Confusió amb altres espècies:
Es pot confondre fàcilment amb altres espècies d’Erodium spp. o Geranium spp. força similars entre elles, com Erodium ciconium o Geranium robertianum.
Serveis ecosistèmics i fauna associada
Les larves de la papallona moreneta meridional (Aricia cramera) s’alimenten de les fulles dels generes Erodium i Geranium.
Usos etnobotànics i en jardineria
Les fulles tendres d’aquesta planta es poden menjar crues amanides o cuites com a verdura. De forma medicinal havia estat utilitzada per a mitigar les erupcions cutànies i/o herpes.
És una espècie amb baix potencial per a jardineria per les seues dificultats de maneig i la seua poca visibilitat (espècie de poca alçada i floració poc vistosa), però és interessant com a integradora de mescles de plantes arvenses en parcs o escocells.
Curiositats
Els rellotgets deuen el seu nom al fet que les llavors seques tenen la capacitat, en moments de pluja, d’enroscar-se sobre elles mateixes girant com ho fan les agulles dels rellotges. Aquesta rotació de la llavor és una adaptació a “autosembrar- se” clavant-se en moments en que la terra es troba tova i humida.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
