paeria.cat
Pixallits o dent de lleó
Herba perenne amb arrel gruixuda que aixeca poc més de 5 cm abans de la floració i que desprès pot arribar fins als 40 cm d’alçada. Les fulles d’un pam d’allargada, que surten en forma de roseta des del centre de la planta, són d’un color verd clar i amb lòbuls, com grans dents.
Les flors solitàries es troben a la part més alta de la tija floral. Aquestes surten des de la base a nivell de terra. Les flors compostes són de color groc i un cop totes pol·linitzades es tornen a tancar.
Els botons florals es tornen a obrir de nou per deixar sortir les llavors, agrupades en forma de bola i unides cadascuna a un plomall en forma de paraigües. Aquestes boles blanques contenen les llavors “alades” que són transportades amb el vent. Tota la planta excreta làtex blanc en ser trencada o tallada.
Nom científic: Taraxacum officinale Weber in Wiggers.
Família: Asteràcies
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie que apareix habitualment en terres riques en nutrients d’antics cultius, vorades de camí, zones de regadiu i enjardinades. L’espècie es present a tot el municipi de Lleida, sobretot en cultius de regadiu de l’Horta de Lleida. També es present en espais enjardinats de la ciutat, com el del riu Segre.
Confusió amb altres espècies:
És fàcil la confusió amb altres espècies de Taraxacum spp.
Serveis ecosistèmics i fauna associada
El pixallits és una planta característica en les zones enjardinades de Lleida durant la floració de primavera. Les flors grogues destaquen entre les gramínies verdes en les zones enjardinades amb reg.
És una espècie d’interès per a l’afavoriment de la fauna auxiliar que controla les plagues dels cultius. La floració primaveral de la planta aporta aliment als enemics naturals.
Usos etnobotànics i en jardineria
Les fulles tendres de la planta són consumides en forma d’amanides. Els botons florals abans d’obrir-se poden preparar-se en vinagre com si fossin tàperes. El seu principal ús ha estat l’aprofitament de l’arrel de la planta (seca i torrada) com a succedani al cafè.
A nivell medicinal, com el seu nom comú (pixallits) indica, ha estat utilitzada com a planta diürètica. També per a l’aparell circulatori i digestiu. Les llavors de la planta, agrupades en forma de bola blanca, s’han fet servir per a jugar. Les llavors amb plomall els permeten fer volar quan bufades amb la boca, competint per veure quina arriba més lluny. Quan volen aquestes llavors reben el nom popular d’angelets.
Es tracta d’una espècie que resisteix bé el trepig i que té una agradable floració groga que contrasta amb l’herba verda. És recomanable el seu ús en zones enjardinades de reg amb gespes.
Curiositats
L’espècie és botànicament difícil de separar d’altres espècies properes del gènere. Per aquest motiu, botànicament es parla de forma conjunta del grup officinale (Taraxacum grup officinale). És una forma d’incloure espècie de pixallits que s’assemblen a Taraxacum officinale.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
