Les fulles són molt allargades, una mica més amples a la meitat i amb 5 nervis longitudinals marcats al revers de la fulla. Les flors estan agrupades en forma d’esfera peluda en la part superior de la tija i formades per 4 pètals blancs translúcids. Quan la flora està oberta són característics els 4 estams llargs ben visibles. Les llavors són petites, de color marró amb estries visibles.
Nom científic: Plantago lagopus L.
Família: Plantaginàcies
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie que apareix de forma habitual en espais amb poc recobriment de vegetació en sòls argilosos en tossals i vores de camins de terra. Aquesta espècie apareix en tot el municipi de Lleida de forma discontínua, tot i que pot ser localment abundant. Es troba en les parts baixes de tossals i erms, sobretot de la part centre i sud del municipi.
Confusió amb altres espècies:
Es pot confondre fàcilment amb altres espècies de plantatges, especialment amb Plantago lanceolata.
No se’n coneixen.
L’orella de llebre ha estat utilitzada medicinalment com a diürètica i per a la millora de les picades d’insectes. També ha estat utilitzat com a cosmètic per fixar el cabell, ja que les seues llavors produeixen gran quantitat de mucílag que es capaç d’aglutinar el cabell com si fos un fixador.
És una espècie amb baix potencial per a jardineria per les seues dificultats de maneig, però és interessant com a integradora de mescles de plantes arvenses en parcs o escocells.
El seu nom comú, orella de llebre, sembla està vinculat a la forma i textura peluda de les fulles, que poden recordar a les grans orelles de les llebres (Lepus spp.).
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.