paeria.cat
Ordi bord
Herba anual que pot arribar fins als 50 cm d’alçada en el moment en que espiga. Es tracta d’una espècie que passa força desapercebuda fins al moment de la floració. Les fulles són força fines, de color verd clar i amb una pèl curt molt fi.
En el moment de l’espigat, la planta treu una tija de cada roseta de fulles. En la part més alta d’aquesta tija s’hi troba l’espiga, i en la base d’aquesta una fulla llarga que embeina la tija. Les flors són molt petites i poc vistoses, i apareixen dins de les espiguetes. L’espiga de color verd clar és com un plomall, amb petites espiguetes que quan són seques es desprenen fàcilment per contacte. Les arestes de les espiguetes estan serrades amb petites dents orientades en una direcció; i dins d’aquestes s’hi troben les petites llavors.
Nom científic: Hordeum murinum L.
Família: Gramínies
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie que apareix de forma habitual en camps de cultiu, sobretot en vores de sembrats de cereal, colonitza vores de camins i carreteres. També apareix en zones urbanes, en rotondes i parcs. Aquesta espècie apareix en tot el municipi de Lleida, tant en les zones de regadiu com de secà. És especialment abundant en antics camps en abandonament en zones de l’Horta de Lleida. També es pot trobar en alguns tossals com els de la Seu Vella i Gardeny.
Confusió amb altres espècies:
Es pot confondre amb altres espècies de gramínies, sobretot amb les del gènere Hordeum, com per exemple Hordeum marinum; aquesta però molt més escassa.
Serveis ecosistèmics i fauna associada
L’ordi bord és una espècie que arriba a fer grans recobriments vegetals, protegint els sòls nus de l’erosió. Les seues petites llavors són aliment per a algunes espècies de formigues i petits rosegadors.
Usos etnobotànics i en jardineria
En moments de falta de cereals de major qualitat, l’ordi bord havia estat utilitzada per a fer-ne farina per a pa. La planta en verd s’utilitza com a farratge de bona qualitat quan l’espiga és molt tendra; i en sec es pot guardar com a fenc. Les espigues i espiguetes, a causa de la disposició de les dents, tenen la capacitat de “caminar”. Es feien servir en jocs en que les espiguetes es posaven a la part baixa dels camals dels pantalons i anaven pujant. També es recullen les espigues amb les mans, i desprès es llencen a la roba d’algú. Com tantes espiguetes es queden agafades a la roba, tants “novios” o novies tenia aquella persona.
És una espècie amb baix potencial per a jardineria per les seues dificultats de maneig i la seua baixa vistositat. De fet, pels problemes que ocasiona amb els animals domèstics hauria de ser una espècie a descartar en jardineria.
Curiositats
El seu nom científic (H. murinum) provés del llatí i vol dir ratolí, que estaria relacionat amb algun dels seus nom comuns. Les espiguetes d’aquesta espècie de cereal provoquen cada any problemes en els animals domèstics, sobretot gossos. Les petites espiguetes entren a les orelles (a vegades també al nas i ulls) dels animals i “caminen” cada cop més endins. Si no es treuen de forma mecànica amb unes pinces per part de professionals, les tallants espiguetes poden causar importants legions i infeccions.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
