Biologia de l’espècie

Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:

Apareix en vorades de camins, zones de pastura i erms. Normalment en barreja amb altres espècies anuals o herbes perennes petites. El margall rogenc es troba distribuït en tot el municipi de Lleida. Forma poblacions més denses en el peu d’alguns tossals o erms de la zona nordoest de la ciutat de Lleida; i per la zona de Sucs i Suquets.

Confusió amb altres espècies:

Es pot confondre fàcilment amb altres espècies del gènere Bromus spp, com B. fasciculatus o B. matritensis

Serveis ecosistèmics i fauna associada

El margall rogenc forma, juntament a altres espècies anuals, paisatges dels secans molt vistosos a finals de primavera. Sobretot en pradells de teròfits de gran diversitat florística. Com altres gramínies aporta petites llavors que són aprofitades com a aliment per diverses espècies animals, com les formigues.

Usos etnobotànics i en jardineria

La planta ha estat utilitzat per a l’elaboració de rams de planta seca pel seu aspecte atractiu d’espigues rogenques, i pel fet que un cop tallada aguanta molt temps sense fer-se malbé. Espècie farratgera per a ovelles i cabres; de bona qualitat per al bestiar quan la planta és verda i força mediocre un cop seca.

Es tracta d’una espècie amb potencial en jardineria pel la bellesa del color i forma de les espigues. El seu maneig és difícil per fet de tractar-se d’una espècie anual. És recomanable per a mescles de plantes anuals.

Curiositats

El nom científic de margall rogenc (B. rubens) fa referència al color rogenc de les espigues quan són madures. Rubens és d’origen llatí i significa roig intens.

Més informació:

FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.