paeria.cat
Malrubí
Herba perenne de port erecte que arriba fins al 50 cm en el moment de la floració. Es tracta d’una planta d’aspecte blanquinós-blavós a causa de la “llana” que recobreix les fulles.
Durant l’època desfavorable la mata es manté en forma de mata de baixa estatura. Per contra, quan la planta floreix arriba a ser força visible. Les fulles són en forma de ventall, caigudes i força arrugades en la seua superfície. Les flors de color blanc apareixen agrupades en una espècie de corones que es van disposant a certa distància en la part alta de la tija floral. En la base d’aquest grup de flors s’hi troben dos fulles oposades. Les llavors apareixen de forma discreta en el mateix espai on es troba la flor. Les tiges florals, un cop seques, romanen dretes durant tot l’hivern amb les llavors, que són dispersades en moments de vent.
Nom científic: Marrubium vulgare L.
Família: Labiades
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie nitròfila que apareix principalment a prop de zones de pastura extensiva, sobretot en antics tancats d’ovelles i cabres. També en vorades de camins i carreteres. Aquesta espècie és escassa al municipi de Lleida, vivint principalment en les zones de petits secans o vores de tossals. És més comuna a la zona de Sucs.
Confusió amb altres espècies:
Es tracta d’una espècie molt característica i fàcil d’identificar. Tot i això es pot confondre amb una altra espècie propera de malrubí, però de flor rosada (Marrubium alysson). Aquesta espècie és força més escassa.
Serveis ecosistèmics i fauna associada
El malrubí es una planta capaç de colonitzar zones de sols molt compactats i alterats; esdevenint una espècie colonitzadora que estabilitza el terreny i ajuda a l’entrada d’altres espècies més sensibles. El malrubí produeix bones quantitats de nèctar per als insectes pol·linitzadors.
Usos etnobotànics i en jardineria
El malrubí té una gran quantitat de propietats medicinals. Ha estat utilitzat com aperitiu, digestiu, balsàmic, hipoglucemiant, antipirètic, colèric o diürètic. És planta de sabor força amarg. També ha estat utilitzada per a la cicatrització de ferides d’animals i persones.
És una espècie interessant per jardineria tot i la poca vistositat de les seues flors. Tot i això, el color blavós de la mata la fa atractiva en plantacions en grup. La seua alta capacitat d’aguantar la sequera, certa salinitat i la contaminació, la converteixen en una planta ornamental interessant per zones urbanes. Altres espècies autòctones de malrubí de flor més atractiva també haurien de ser utilitzades. És una planta perenne de fàcil maneig, que solament requereix de ser podada desprès de la floració a l’hivern quan les tiges florals queden ben seques.
Curiositats
El seu nom científic del gènere del malrubí, Marrubium, prové de l’hebreu: “Mar” amarg i “Rob” suc; és a dir el seu gènere significa suc amarg, a causa del sabor potent de la planta.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
