paeria.cat
Lleteresa vera
Planta herbàcia perenne de profunda arrel. Arriba a créixer fins a una alçada de 110 cm, sent una de les lletereses més grans del mediterrani. Les tiges creixen verticals sortint des de terra. En aquestes es troben insertes les fulles, llargues, estretes i arrodonides a la punta; de color verd-blavós marcat.
Les flors es troben agrupades a la terminació de la tija, i estan formades per dos fulles laterals especialitzades. La zona on es troba el nèctar d’aquestes flors és de color fosc, cosa que la diferencia d’altres lletereses. Els fruits són un càpsula llisa, que s’obra al final de l’estiu per deixar anar 3 llavors. Tota la planta excreta un làtex blanc quan es trenca o es talla.
Nom científic: Euphorbia characias L. subsp. characias.
Família: Euphorbiàcies
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie que es troba en les zones obertes de vores de bosc i matollars, sobre sòls de tot tipus. Normalment en zones amb forta insolació en zones amb cert pendent. Pot ser localment abundant, tot i que normalment apareixen exemplars aïllats. No es possible trobar aquesta espècie al municipi de Lleida; però si apareix cap a la zona d’Alfarràs i Balaguer (pel nord) o La Granja d’Escarp o Soses (pel sud).
Confusió amb altres espècies:
Es pot confondre amb altres espècies grans de lleteresa (Euphorbia spp.), com Euphorbia isatidifolia o Euphorbia serrata.
Serveis ecosistèmics i fauna associada
Les lletereses (Euphorbia spp.) són plantes molt mel·líferes, és a dir produeixen gran quantitat de nèctar per a pol·linitzadors. Tot i tractar-se d’una espècie molt tòxica per a la majoria dels animals, hi ha una espècie de papallona, l’esfinx de les lletereses (Hyles euphorbiae), que s’alimenta de la planta. L’eruga menja la lleteresa acumulant els tòxics al seu organisme esdevenint immenjable per als seus depredadors.
Usos etnobotànics i en jardineria
El làtex de la lleteresa vera és molt tòxic i irritant. Aquesta llet havia estat utilitzada en fitoteràpia com a laxat, antisèptic i per “cremar” les berrugues. També s’havia utilitzat per a quallar la llet en l’elaboració de formatge.
Espècie amb un elevat potencial en jardineria per la seua bellesa en la floració; i la gran capacitat de resistència a la manca d’aigua i a la contaminació del sòl i l’aire. Per la seua toxicitat s’ha de situar en espais fora del contacte amb les persones i mascotes, tot i que pot ser utilitzada com a repel·lent per a alguns animals. En l’actualitat és una espècie que cada cop guanya més presència en la jardineria. Per les seues enormes aptituds podria esdevenir una planta emblemàtica de les zones enjardinades de la ciutat de Lleida.
Curiositats
Un dels noms comuns d’aquesta planta és lleteresa vesquera. Rep el seu nom de l’antic ús del vesc (substància enganxosa per a caçar petites aus), preparat amb el làtex d’aquesta planta.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
