Grasseta o verdolaga

Herba anual rastrera que pot arribar als 40 cm d’alçada, però que poden arribar a ser força més llargues en horitzontal.

Les fulles són de color verd clar i en forma d’espàtula, una mica crasses. Les tiges gruixudes molt agafades a terra i de color rogenc contenen molta quantitat d’aigua. Les flors són de color groc de 5 pètals dobles i tenen la mida de les fulles. Les llavors són de color fosc blavós i amb una carcassa brillant rugosa.

Nom científic: Portulaca oleracea L.

Família: Portulacàcies

Biologia de l’espècie

Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:

Espècie que apareix de forma puntual en zones agrícoles, vores de camins i espais trepitjats; una mica nitrogenats. Al municipi de Lleida apareix en molts punt de l’Hort de Lleida; així com també apareix en places, rotondes i a la zona enjardinada del riu Segre.

Confusió amb altres espècies:

Es tracta d’una planta difícil de confondre a causa de les seues fulles i tiges carnoses. Tot i això, hi ha una espècie de jardineria, Portulaca grandiflora, que pot portar a confusió.

Serveis ecosistèmics i fauna associada

És una espècie d’interès per a l’afavoriment de la fauna auxiliar que controla les plagues dels cultius. Durant l’estiu, quan es troba en floració, aporta nèctar i pol·len als enemics naturals.

Usos etnobotànics i en jardineria

La grasseta és una planta amplament utilitzada en alimentació humana. Es pot consumir tant fresca com cuita. També es pot fer en conserva en vinagre o fermentada. Es fa servir com a aliment per a animals, sobretot per a gallines. En fitoteràpia la planta ha estat utilitzada per les seues propietats diürètiques i de millora de l’aparell circulatori.

És una espècie amb baix potencial per a jardineria per tractar-se d’una espècie anual i de poca alçada; tot i això, es tracta d’una planta capaç de suportar bé els sòls compactats i el trepig, i per tant pot ser utilitzada en parcs o escocells.

Curiositats

La planta té una alta concentració àcid oxàlic, que l’hi donen un sabor àcid quan es menja crua. Cal evitar evitar-ne un consum excessiu ja que aquest àcid precipita en forma d’oxalats, perjudicial per als ronyons.

 

Més informació: 

FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.