Biologia de l’espècie

Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:

Espècie que apareix de forma habitual en camps de cultiu, sobretot sembrats de cereal; on pot arribar a ser molt visible en el moment de la floració. Colonitza vores de camins i carreteres en zones no massa seques. També apareix en zones urbanes, en rotondes i parcs. Aquesta espècie és present en tot el municipi de Lleida, tant en les zones de regadiu com de secà, però és especialment abundant en cultius de cereal. És fàcilment observable en vores de camins de l’Horta de Lleida. També es pot trobar en les parts baixes dels tossals de la Seu Vella i Gardeny, o en parcs com la Mitjana.

Confusió amb altres espècies:

Es tracta d’una planta molt característica i de fàcil identificació. Tot i això, pot ser confosa amb altres espècies de Papaveràcies com Papaver hybridum o Papaver dubium.

Serveis ecosistèmics i fauna associada

La seua abundant floració en zones de cultius aporta una gran bellesa al paisatge primaveral, sent una espècie representativa de les herbes adventícies (males herbes) dels cultius de cereal. És una espècie d’interès per a l’afavoriment de la fauna auxiliar que controla les plagues dels cultius. La llarga i abundant floració aporta aliment per als enemics naturals.

Usos etnobotànics i en jardineria

Gaudeix d’una gran quantitat d’usos tradicionals. La planta tendra ha esta utilitzada com a verdura, tant fresca com cuita. Les llavors es fan servir per a decorar pans o coques. A nivell medicinal ha estat utilitzada per a la millora del sistema circulatori, pel sistema digestiu, pel sistema respiratori, com a vulnerari, com a antisèptic ocular i com a sedant.

En temps de Corpus els pètals d’aquesta planta són utilitzats per a la realització de catifes de flors que es dibuixen al terra d’alguns carrers i places.

Les flors s’utilitzen per a fer “nines”, en que s’obren manualment, quan encara són tancades, i es giren els pètals cap avall, de forma que queden com a faldilles i la càpsula immadura com si fos el cap. Quan les flors encara no s’han obert es juga al joc de monja, frare o capellà. Es cullen encara tancades i es van obrint una per una. Si quan s’obra la flor és blanca, es diu que és monja; si és rosa, és flari; i si és roig, capellà (depenent del color de la flora encara no oberta). En les terres orientals de Catalunya es juga al mateix joc, però fent servir els conceptes de pollet (blanc), gallina (rosa) i gall (roig).

És una espècie amb baix potencial per a jardineria per les seues dificultats de maneig pel fet de tractar- se d’una planta anual. Per la seua abundant i vistosa floració és interessant com a integradora de mescles de plantes arvenses en parcs o escocells.

Curiositats

Aquesta espècie rep una gran quantitat de noms en català com: Ruella, roguella, rovella, ronsella, roseller, rosellera, gall, gallaret, allgallaret, gallet, coquerecoc, quiquiricall, paramà, papariu, caraquec, quiquiriquic, quicaraquic, quicaracoc, coquerecoc, badabadoc, pipiripip, peperepep, babol, abadolera, caputxí, màpola, monges, ganfanó, vermelló, gallina o bambarol.

Més informació: 

FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.