Espernallac o camamilla groga

Arbust de fulla perenne de petit port, generalment menys de 50 cm d’alçada. Presenta un as-pecte molt ramificat i de color grisos.

Les fulles són força estretes, dividides i carnoses. Les flors apareixen a la part superior d’una llarga tija. Aquestes són de color groc i en forma de botó he-misfèric. Tota la plantà desprèn una forta olor en fregar-la. Les llavors són petites, planes i pre-senten una membrana fina al voltant de la llavor allargada que es troba al centre.

Nom científic: Santolina ericoides Poir.

Família: Asteràcies

Biologia de l’espècie

Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:

Espècie que es troba en vorades de bosc i en matollars, en zones amb alta insolació. No apareix de forma abundant, sinó que és més aviat escassa, formant poblament de pocs individus. Aquesta espècie es pot trobar al municipi de Lleida, en les zones de Raïmat i Gimenells.

Confusió amb altres espècies:

Es tracta d’una espècie molt característica per les seues flors i fulles. Es pot confondre amb altres espècies d’espernallac (Santolina spp.).

Serveis ecosistèmics i fauna associada

L’espernallac és una espècie amb una abundant floració que es manté durant força temps. Aporta pol·len i nèctar a moltes espècies de pol·linitzadors.

És una espècie d’interès per a l’afavoriment de la fauna auxiliar que controla les plagues dels cultius. La llarga i abundant floració aportar pol·len i nèctar que es consumit pels insectes que controlen plagues.

Usos etnobotànics i en jardineria

Té varis usos medicines com vermífug, estomacal o antibiòtic. Els seus olis essencials també s’utilitzen en cosmètica. També s’utilitza en tractaments en agricultura ecològica. També havia estat utilitzat com a flor seca per a fer-ne rams.

L’espernallac és una espècie àmpliament utilitzada en jardineria, de la quan n’existeixen algunes varietats. Tot i això, seria convenient utilitzar les varietats autòctones. És una espècie rústica que pot créixer en terrenys degradats i necessita poc manteniment.

Curiositats

Tot i haver estat una espècie comuna al municipi de Lleida, cada cop és més difícil poder trobar l’espernallac a causa de la destrucció de les zones naturals.

 

Més informació: 

FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.