Les fulles mortes, de color palla, queden mortes al voltant de la mata. Les flors es concentren en la part alta de llargues espigues. Les espiguetes són de tonalitat clara així com les llavors. Aquestes són llargues i recobertes de pèls llargs en angle. La part superior del fruit està format per una fibra llarga una mica enroscada.
Nom científic: Macrochloa tenacissima (L.) Kunth.
Família: Gramínies
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
L’espart creix en zones obertes en zones planes i amb poc sòl. Pot ser localment abundant ocupant grans extensions. És una espècies típica de les zones estepàries No es possible trobar aquesta espècie al municipi de Lleida, ni en tota la província de Lleida. L’espècie solament creix formant petits grups en poques zones del litoral de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Confusió amb altres espècies:
Per la mida de les mates, les fulles fines i llargues i les característiques espigues, és una planta difícil de confondre. També es coneix amb el nom d’espart una altra planta molt més abundat que es troba al municipi de Lleida, aquest espart és Lygeum spartum. Tot i que tenen el mateix nom comú es tracta d’espècies molt diferents.
L’espart és una planta que forma grups densos i té la capacitat de fixar grans superfícies de terreny, prevenint l’erosió del vent i la pluja.
L’espart és una espècie amb una forta tradició a la península Ibèrica. Les seues fulles han estat utilitzades per a fer una gran quantitat d’utensilis en cistelleria. Es fan des de cistelles, barrets, esportins o espardenyes.
Espècie amb potencial en jardineria per la capacitat de creixen en sòls alterats. Té un baix requeriment d’aigua i no necessita manteniment.
Les espardenyes reben el seu nom per l’espart amb el que es fabricaven, ja fos totes completes o solament la sola.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.