paeria.cat
Cugula
Herba erecta, fulles fines de fins a 60 cm de llarg, verd-blavós i piloses. L’espiga arribar fins a una alçada de 1,5 m amb les espiguetes penjants.
De cadascuna d’aquestes en surten dos característiques tiges fines (arestes) de color negre, que estan lligades a la llavor. El fruit amb pèls direccionals es desprèn amb facilitat en tocar la planta. Espècie de gramínia anual similar a la civada cultivada (Avena sativa L.) però silvestre.
Nom científic: Avena sterilis L.
Família: Gramínies
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
La cugula creix en zones agrícoles com a planta arvense (mala herba). Apareix en cultius de cereals, vores de camins i zones d’antics conreus abandonats; tant en zones de regadiu com als secans. Al municipi de Lleida es pot trobar a les zones de l’horta en terrenys amb sòls rics en nutrients, així com en zones de cultius de secà, vores de camins i erms. També en espais urbans com zones enjardinades o rotondes, i en parcs urbans com a La Mitjana o el tossal de Gardeny.
Confusió amb altres espècies:
Es pot confondre amb altres espècies de gramínies, sobretot amb altres civades (Avena spp.) com la cugula petita (Avena barbata Pott ex Link in Schrad.)
Serveis ecosistèmics i fauna associada
La cugula crea espais de gramínies altes molt interessant per a certes espècies animals que hi troben refugi. Alguns petits mamífers (ratolins) aprofiten les petites llavors com a aliment.
Usos etnobotànics i en jardineria
La cugula havia estat utilitzada en tendra com a farratge de baixa qualitat per a l’alimentació d’ovelles i cabres. També havia estat utilitzada com a decorativa per a rams secs, ja que un cop tallada i seca pot aguantar molt temps sense fer-se malbé. Els fruits es feien servir per a un joc infantil, en que es s’agafaven les llavors encara verdes, estirant la tija amb la mà tancada, i un cop el puny ple de fruits, aquests es llençaven amb força contra la roba d’una altra persona. Es deia que el nombre d’espiguetes de cugula que havien quedat enganxades a la roba era el nombre de “novios” o novies que tenia la persona.ç
Es tracta d’una espècie amb baix interès per a jardineria, tot i això, pot ser una planta interessant si es fa servir mesclada amb altres espècies arvenses en zones urbanes de baixa freqüència de pas. També per a l’estabilització de sòls amb forta erosió.
Curiositats
La forma i la disposició dels pèls del fruit és una adaptació per a adherir-se als animals que passen a prop de la planta i poder-se dispersar a major distància. Aquest tipus de dispersió s’anomena zoocòria (dispersió mitjançant animals).
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
