Té una baixa estatura i forma compacta quan no es troba en floració. Quan floreix, la planta s’estira i al capdamunt de cada tija forma com un paraigües de fins a 5 divisions. En aquestes és on hi creixen les flors, de pètals blancs i fins. Desprès de la floració, les càpsules queden seques a la part terminal de la planta, des d’on van caient les petites llavors. Les tiges amb les càpsules obertes queden seques a la planta durant tot l’hivern fins a la primavera.
Nom científic: Sedum sediforme (Jacq.) Pau.
Família: Crassulàcies
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie que apareix sobre terraprims o esquerdes, a vegades en zones verticals. Sempre formant petites poblacions que alguns cops poden ser de certa densitat. Apareix en tot el municipi de Lleida, però de forma molt localitzada. Es pot trobar en parets i parts baixes en edificis històrics com a la Seu Vella. Es una espècie habitual en zones de pedregars de vessants d’alguns tossals i erms de sòls pocs profunds.
Confusió amb altres espècies:
Es pot confondre amb altres espècies de Sedum spp., d’aspecte similar.
Es tracta d’una espècie amb una ecologia peculiar, capaç de crear microhàbitats en murs i esquerdes que aporten espais per viure a altres espècies de flora i fauna. Espècie d’interès per a l’afavoriment de la fauna auxiliar que controla les plagues dels cultius. La floració en la primavera i l’estiu aporten aliment a les espècies animals que poden controlar els patògens dels cultius. Les fulles carnoses són aliment per a algunes espècies d’aus, com pardals o carderoles.
Els arrossets de pardal es fan servir, preparats amb aigua i sal o vinagre, com a aperitiu.
És una espècie amb baix potencial per a jardineria, per la seua baixa estatura.
Es tracta d’una planta crassa que quan es fragmenta es capaç d’arrelar des dels fragments trencats.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.