Les fulles són de color verd clar amb una forma similar a les de les pastanagues, però més petites. Aquestes es troben agrupades en forma de paraigües i es situen a la base de les fulles inserides en la tija florífera. Els fruits van apareixent mentre la planta floreix i són de forma allargada, amb uns pèls dobles amb un ganxo a la punta.
Nom científic: Torilis nodosa (L.) Gaertn..
Família: Umbel·líferes
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie que apareix en petits nuclis habitualment en vores de camps de cultiu, sobretot fruiters. També colonitza vores de camins i carreteres en zones no massa seques; així com en zones urbanes, en rotondes i parcs urbans. Apareix en tot el municipi de Lleida, tant en les zones de regadiu com de secà. És especialment abundant en cultius de cereal on pot arribar a ser molt abundant. També es pot trobar en les parts més humides dels tossals de la Seu Vella i Gardeny.
Confusió amb altres espècies:
Es pot confondre fàcilment amb altres espècies d’umbel·líferes dels gèneres Torilis spp. o Daucus spp.
La floració tardana dels catxurros aporten gran quantitat d’aliment per molts insectes en un moment de l’any (estiu) en que hi ha poca disponibilitat de flors.
Alguns dels insectes que s’alimenten de la planta, són enemics naturals capaços de controlar algunes de les plagues agrícoles.
No es coneixen usos etnobotànics.
És una espècie sense potencial en jardineria.
A finals d’estiu, els seus fruits (els catxurros), s’enganxen a la roba en passar per una zona amb presència de la planta seca. El nombre de fruits que s’enganxen a la roba pot ser molt nombrós i de difícil eliminació.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.