Card

Espècie de card que pot arribar fins als 150 cm d’alçada, d’aspecte vertical i prim. Les fulles són de color verd, allargades, espinoses i amb un nervi central de color blanc. Aquestes van dismi-nuint de mida a mesura que es troben més amunt de la planta.

La tija floral està poc dividida, amb 4 costelles espinoses. Les flors tenen aparença de petites carxofes, espinoses, de color rosa; i es troben situades en la part terminal de les tiges, en gru-pets. Les llavors són de color marró i amb pèls blanc llargs a la part superior per a poder ser transportades pel vent.

Nom científic: Carduus bourgeanus Boiss. et Reut.

Família: Compostes

Biologia de l’espècie

Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:

Espècie que viu sobre sòls nitrogenats de vorades de camí, camps abandonats o zones de pastura. També apareix en vores remogudes de zones fluvials. Al municipi de Lleida se’n poden trobar poblacions nodrides en zones de cultius de regadiu de l’horta i zones properes a algunes granges. Més abundant en la zona sud-est del municipi. A la ciutat de Lleida apareix en parcs urbans com a la Mitjana, el tossal de Gardeny o vorades de la Sèquia Major.

Confusió amb altres espècies:

Es pot confondre amb altres espècies del gènere Carduus spp. com C. tenuiflorus, planta d’aspecte similar.

Serveis ecosistèmics i fauna associada

El card (Carduus bourgeanus) és una espècie d’alt interès per als pol·linitzadors, ja que produeix una gran quantitat de petites flors que van madurant paulatinament. Per aquest motiu, és una espècie d’interès per a l’afavoriment de la fauna auxiliar que controla les plagues dels cultius. La llarga i abundant floració aportar pol·len i nèctar (gairebé durant tot l’any) que es consumit pels enemics naturals.

Usos etnobotànics i en jardineria

No es coneixen usos etnobotànics.

Espècie de difícil gestió en jardineria, pel fet de tractar-se d’una planta anual i espinosa. No es recomana el seu ús en jardineria.

Curiositats

Aquest card (Carduus bourgeanus) és una espècie anual endèmica de la Península Ibèrica i nord d’Àfrica.

 

Més informació:

FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.

VALLS, G. A. ET AL. (2019). Guia de plantes per afavorir els enemics naturals de les plagues. Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària.