paeria.cat
Arboç o cirerer de pastor
Arbre petit perennifoli. Pot arriba a créixer fins a una alçada de 10 m, amb una estructura força ramificada.
L’escorça té un característic color rogenc i es pela amb certa facilitat. Les fulles són dures, de color verd fosc i amb el marge serrat. Les flors, fan menys d’un centímetre, de color blanc i en forma de gerra amb l’obertura cap a sota, i reunides en grups. Floreix quan encara hi ha fruits a l’arbre. Els fruits són petites esferes d’uns 3 centímetres de diàmetre, de color roig-groguenc i recoberts de petits grànuls. Les llavors són petites, de color fosc, de forma triangular allargades.
Nom científic: Arbutus unedo L.
Família: Ericàcies
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie que es troba en les zones obertes de vores de bosc i matollars, sobre sòls de tot tipus. Tot i no se una espècie rara, normalment apareixen exemplars aïllats. No es possible trobar aquesta espècie al municipi de Lleida, però si apareix cap a la zona de Balaguer (pel nord) o Castelldans (pel sud).
Confusió amb altres espècies:
No es pot confondre amb altres espècies per les seues característiques flors, fruits i escorça.
Serveis ecosistèmics i fauna associada
Els arboços són arbres molt mel·lífers, és a dir produeixen gran quantitat de nèctar per a pol·linitzadors. També són grans productors de fruits aprofitable per gran quantitat d’espècies. La papallona de l’arboç (Charaxes jasius) és l’espècie diürna més gran d’Europa i s’alimenta únicament de les fulles d’aquest arbre. Els adults tenen una forma de vol molt característica que pot recordar la de petits moixons.
Usos etnobotànics i en jardineria
Els fruits de l’arboç són àmpliament coneguts i aprofitats com a aliment per a confitures o macerats. La seua fusta ha estat utilitzada en ebenisteria i torneria. Al tractar-se d’una espècie mel·lífera també ha estat utilitzada per a la producció de mel d’arboç.
Espècie amb un elevat potencial en jardineria per la seua bellesa en la floració; i la gran capacitat de resistència a la manca d’aigua i a la contaminació del sòl i l’aire. En l’actualitat és una espècie que cada cop guanya més presència en la jardineria. Per les seues enormes aptituds podria esdevenir una planta emblemàtica de les zones enjardinades de la ciutat de Lleida.
Curiositats
Els fruits de l’arboç fermenten fàcilment i cauen a terra, on són cercats per animals com els senglars, que desprès d’una gran ingesta poden acabar emborratxats.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
