paeria.cat
Albó o cebollí
El cebollí és una planta d’aspecte de ceba amb moltes fulles verdes molt llargues, fines, buides, com de ceba molt fines; que nàixen de la base i poden arribar fins al 50 cm d’alçada.
Les arrels són de color groc, curtes i engruixides. Les flors apareixen en les tiges que surten del centre de la base de la planta. Aquestes estan for-mades per 6 pètals de color blanc amb un nervi central marró; i s’obren des de baix cap a dalt de les tiges verdes floríferes. Els fruits són petites càpsules rodones de color marró, que un cop madures s’obren en 3 parts, amb 2 llavors a cada una.
Nom científic: Asphodelus fistulosus L.
Família: Liliàcies
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie que viu sobre sòls una mica nitrogenats de vorades de camins, camps abandonats o zones remogudes. També apareix en vorades de camps de cereal o vinya.
El panigroc no forma grans poblacions al municipi de Lleida, però se’n poden trobar petits grups en moltes de les zones de vorades de carreteres i camins de l’horta, sobretot en la zona nord. També a la zona baixa i vessants de Gardeny.
Al municipi de Lleida és una espècie comuna, sent més abundant en zones urbanes. A la ciutat de Lleida es poden veure volant durant l’estiu en places i espais oberts on mengen i fan vols en cercles.
El seu nom científic, Apus apus, prové del grec antic apous, que significa sense peus, fent referència a que les seues potes curtes que gairebé mai no utilitza. El nom comú, falcilla, fa referència a la forma de falç de les seues ales quan les desplega mentre vola.
La falcilla està tant especialitzada a la vida aèria que les seues potes curtes no li permeten tornar a aixecar el vol si l’animal cau a terra en una zona plana.
Confusió amb altres espècies:
Es pot confondre amb altres espècies de compostes, com Anthemis arvenses o Anthemis cotula. Algunes espècies de plantes de la família de les compostes són força difícils de diferenciar i requereixen la revisió de petits detalls.
Serveis ecosistèmics i fauna associada
En poblacions molt nodrides, la seua floració aporta gran vellesa en el paisatge. L’albó és una planta que aporta gran quantitat de nèctar i pol·len als pol·linitzadors.
Usos etnobotànics i en jardineria
Tot i tractar-se d’una planta tòxica en fresc, les arrels de l’albó havien estat utilitzades, un cop seques i moltes, per a fer-ne pa en èpoques d’escassetat de cereal. A nivell mèdic s’utilitzava per a tallar les diarrees. Les fulles de la planta verda són un bon farratge per aprofitament directe per als ramats d’ovelles i cabres.
Espècie amb un alt potencial en jardineria per la seua bellesa en la floració, i gran quantitat de pol·len i nèctar que produeix. És una planta amb alta capacitat per resistir la contaminació del sòl i l’aire. Tant aquesta espècie, com altres autòctones del gènere Asphodelus haurien de ser potenciades per al seu ús en jardineria.
Curiositats
En català també s’anomena Vareta de Sant Josep, ja que la planta floreix pels vols del dia d’aquest sant.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
