paeria.cat
Ratolí de camp
Rosegador de mida petita de pelatge gris bru al dors i amb una línia més fosca al mig de l’esquena. La panxa és de color gris blanquinós i les potes, la cua i el musell són rosats.
Té uns llargs bigotis, ulls grossos i negres, i orelles grosses en proporció a la mida del cap. La seua llargada està entre 7,3 i 7,9 cm; i el seu pes entre 15 i 19 grams. La cua arriba a ser tan llarga com el cos.
Nom científic: Mus spretus (Lataste, 1883).
Família: Muridae
Estat de conservació a Catalunya: Risc mínim
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
El ratolí de camp és una espècie lligada als espais oberts recoberts de vegetació herbàcia i arbustiva. Escasseja al espais forestals. Prefereix les zones càlides de mosaics agrícoles.
Té un comportament actiu sobretot en les hores de vespre i matinada, quan busca aliment. Viu solitari i s’aparella al llarg de tot l’any, amb preferència a la tardor i la primavera.
S’alimenta principalment d’herbes, llavors i arrels, complementant la dieta amb petits invertebrats.
Al municipi de Lleida és una espècie comuna, sent més abundant en les zones agrícoles. No apareix en zones urbanes. A la ciutat de Lleida se’l pot veure al parc de La Mitjana o al tossal de Gardeny.
Curiositats
Es tracta d’un animal molt prolífic (és reprodueix molt) sent la base de l’alimentació d’algunes rapinyaires nocturnes com l’òliba (Tyto alba). L’ús de raticides posa en perill les poblacions de ratolí de bosc i, de retruc, afecta negativament les espècies que les depreden.
Més informació
SEMICE. Seguiment dels petits mamífers comuns d’Espanya. Mus spretus https://www.semice.org/especies/mus-spretus/
