Els seu cap és triangular, amb dos fines antenes, dos grans ulls compostos i unes potents mandíbules. El seu cap pot girar fins a 180 graus. Disposa de 4 potes llargues amb les que camina i 2 amb forma de pinça punxosa, especialitzada en la captura de les preses. És de colors verdosos o marrons, per camuflar-se fàcilment segons l’entorn, tot i que les nimfes (exemplars juvenils) presenten colors més clars. Les femelles de plegamans ponen els ous durant la tardor en unes estructures espumoses (ooteques) que es tornen dures amb rapidesa i que serveixen com a protecció de la posta.
Nom científic: Mantis religiosa L.
Família: Mantidae
Estat de conservació a Catalunya: Risc mínim
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Es solen trobar en llocs assolellats com brolles i zones enjardinades on es camuflen entre la vegetació. El plegamans és un insecte depredador d’altres insectes, que atrapen amb les seues potes davanteres realitzant emboscades en flors on hi acudeixen insectes pol·linitzadors.
Són animals solitaris excepte en l’època de reproducció, quan mascles i femelles es busquen per aparellar-se. En la majoria d’ocasions, durant o desprès de l’aparellament, la femella devora el mascle com a font nutritiva necessària per fer front a la despesa energètica que suposa produir els ous.
Se’n poden trobar a tot el municipi de Lleida, però principalment en zones de brolles de secà dels territoris sense regadiu i en alguns tossals com el de la Seu Vella o Gardeny.
És una espècie molt coneguda arreu, i així ho reflecteix l’existència de molts noms populars com pregadéu de rostoll, pregadéu-bernada, pregamans, plegamans, aplegamans, aplegamanos, plegabraços, cantamisses, voltacampanes, revoltacampanes, revoltejacampanes, rodacampanes, regatejador de campanes, revol de campanes, campanar, beata, predicador, cabra, muntacavalls…
L’espècie és molt coneguda pel fet que la femella es menja el mascle mentre copulen, però una altra dada ben curiosa sobre aquest animal és que és l’únic insecte conegut amb l’oïda situada al tòrax.
Més informació
Aproximació al coneixement d’alguns mantodeus de Catalunya https://blocs.xtec.cat/mantodea/