Les galtes i la part inferior són blanques, i la gola negra. Les potes són de color rosat. La femella, en canvi, és tota de color terròs grisenc sense taques negres. Pon uns ous de petita mida, ovalats i puntejats amb tons marrons.
Nom científic: Passer domesticus (Linnaeus, 1758).
Família: Passeridae
Estat de conservació a Catalunya: Risc mínim
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
El pardal és una espècie clarament antropòfila (lligada a l’espècie humana). Viu en zones urbanes, parcs, jardins o horts. Nidifica aprofitant edificis abandonats, en esquerdes i forats de façanes i teulades.
Es tracta d’una espècie activa i curiosa, de comportament gregari (forma grups). Es mostra molt confiat amb les persones, a les que s’acosta molt. S’alimenta al terra, on es desplaça fent saltironets i on es baralla amb altres individus. Es tracta d’una au resident que es mou en petits grups la major part del temps (època de cria), si bé en l’època hivernal es concentra en grups més grans. Els seus crits, ben característics, són intensos, curts i seguits.
S’alimenta bàsicament de llavors, tot i que també és comú que veure’l aprofitant restes de menjar de les persones. Durant el moment de cria caça insectes, principalment llagostes, amb les que alimenta els polls.
Al municipi de Lleida és una espècie ben comuna, sent molt més abundant en zones urbanes i espais agrícoles. A la ciutat de Lleida és comú a les places i parcs on cerca aliment per terra.
Es tracta d’una espècie autòctona d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica, però s’ha escampat per tot el continent americà, el sud d’Àfrica i Austràlia. Tot i tractar-se d’una espècie comuna, s’ha constatat que s’està produint una important disminució en les seues poblacions més septentrionals (les del nord d’Europa).
Més informació
SIOC. Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya. Passer domesticus https://www.sioc.cat/fitxa/PASDOM