paeria.cat
Llangardaix ocel·lat
Es tracta d’un rèptil de mida gran que pot mesurar 24 cm (de cap a cloaca); i fins a 70 cm incloent-hi la cua. És de color verd viu, amb ocels blaus als laterals del cos. Els adults tenen un dibuix a l’esquena format per un reticle negre sobre un fons verd groguenc.
El seu cap és gros i robust respecte el cos, de color verd, amb ulls grans i d’escates molt marcades. La coloració i la forma varien amb l’edat. Si bé tots dos sexes presenten ocels blaus al costats del cos, aquests són més marcats en els mascles. Els individus joves es caracteritzen per presentar fileres transversals d’ocels clars encerclats de negre al llarg de tot el cos. Les femelles ponen entre 7 i 25 ous (depenen de la mida de l’individu), de color blanc i que enterren en forats que excaven a una profunditat de fins a 10 cm. Fan una única posta a l’any.
Com en altres llangardaixos és capaç de perdre la cua (autotomia caudal) com a sistema de distracció dels depredadors. La cua despresa es manté en moviment mentre el llangardaix s’escapa.
Nom científic: Timon lepidus (Daudin, 1802).
Família: Lacertidae
Estat de conservació a Catalunya: Quasi amenaçat. Protegit
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
El llangardaix ocel·lat pot viure en molts tipus d’ambients excepte els humanitzats. És present a boscos mediterranis, brolles, vegetació de ribera o erms, aprofitant la presència de roques i troncs com a refugi. Al tractar-se d’un animal de sang freda es passa els moments freds de l’any hivernant. Quan les temperatures són baixes té moviments lents, però en els mesos d’estiu i quan s’escalfa amb la llum del sol es torna un rèptil ràpid i feroç. Quan se sent amenaçat obre la seua gran boca i posa el cap erecte per semblar més gran. Durant l’època de zel els mascles es mostren territorials i competeixen per les femelles.
Els exemplars juvenils s’alimenten d’insectes, però els adults segueixen una dieta omnívora que inclou sargantanes, petits moixons i mamífers. Es tracta d’una espècie escassa al municipi de Lleida, no és present en les zones urbanes ni industrials, tampoc a les zones de cultius de regadiu intensiu. El trobarem amb dificultat a les zones de cultius de secans i tossals amb brolles. Se’n poden observar al tossal de Moradilla.
Curiositats
Es tracta d’una espècie gairebé endèmica de la Península Ibèrica. Tot i tractar-se d’un tipus de llangardaix que havia estat comú en el passat, avui dia es troba en regressió a causa de la pèrdua d’hàbitat degut a la destrucció del seu habitat a causa de l’agricultura intensiva i l’urbanisme.
Des de l’any 2015 el llangardaix ocel·lat té a Catalunya un programa de cria en captivitat que es du a terme al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), a les seves instal·lacions de Masquefa (Anoia).
Més informació
Col·lecció virtual d’amfibis i rèptils de la UAB. Timon lepidus https://webs.uab.cat/3dvirtualherp/fitxa-descriptiva/llangardaix-ocellat/
