Totes són de color negre brillant, tenen 6 potes i un cap amb dos ulls negres laterals, antenes curtes i mandíbules potents. El seu tòrax està unit al gros abdomen per un fi segment. Les formigues estan recobertes per un exoesquelet format de quitina que els hi donen duresa.
Cada formiga està especialitzada en una tasca. Les obreres són les formigues més abundants a la colònia, augmentant en nombre en funció de les dimensions de la colònia. La reina, que pot arribar a viure fins a 15 anys, és la formiga més gran i, igual que els mascles, tenen ales i volen en el moment de la formació de noves colònies. Les 4 ales són de color blanc transparent i gairebé tant llargues com tota la formiga. Els ous que pon la reina travessen 3 fases de desenvolupament . D’ou passa a larva i d’aquesta a pupa. Finalment, desprès de la metamorfosi la pupa esdevindrà una formiga jove.
Nom científic: Lasius niger L.
Família: Formicidae
Estat de conservació a Catalunya: Risc mínim
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Viuen en tot tipus de zones en ambients oberts i en sòls que es puguin excavar per a la formació de galeries, normalment en argiles o margues. Les colònies de formiga negra poden arribar a una mida màxima de 15.000 individus, però de mitjana en tenen al voltant de 4.000.
Com l’abella de la mel, la formiga negra és una espècie social amb castes especialitzades a fer treballs concrets. Així, les obreres cerquen aliment i netegen i crien les noves formigues. La reina, en canvi, solament s’encarrega de produir ous. Quan la colònia ha de créixer la reina pon un altre tipus d’ou, d’on sortiran els mascles, encarregats de la fecundació de les noves reines verges.
La formiga negra s’alimenta majoritàriament de la melassa que segreguen alguns tipus d’àfids (pugons) i també del sucre d’algunes fruites. Aconsegueixen proteïnes a partir de petits insectes que transporten fins a dins del niu.
Apareix de forma puntual en tot el municipi de Lleida, sent més abundant en les zones de regadiu de fruita o hortalissa, on troben aliment. També se la troba en jardins o parcs urbans com el de La Mitjana.
Les faveres (Vicia faba), d’on obtenim les faves tendres que mengem, han desenvolupat una relació de mutualisme amb aquesta formiga. La planta té a la base de les fulles uns nectaris negres que produeixen una melassa dolça per alimentar les formigues. A canvi, la formiga negra protegeix la planta d’altres invertebrats que se la podrien menjar.