Cigonya blanca

La cigonya és una espècie fàcilment identificable per la seua mida i color. El seu plomatge és majoritàriament blanc llevat de les ales que són negres.

Té un bec molt llarg, ataronjat i punxegut amb el que atrapa les preses. Les seues potes són llargues i ataronjades. De la punta del bec fins la cua mesura entre 100 i 115 cm, mentre que l’envergadura de les ales oscil·la entre 155 i 215 cm. La cigonya fa de 2 a 4 kg de pes. El claqueig és el so inconfusible que produeix amb el seu bec, ben semblant al de les castanyoles. Quan la cigonya claqueja arqueja el coll cap enrere.

Nom científic: Ciconia ciconia L.

Família: Ciconiidae

Biologia de l’espècie

Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:

Habita en zones pantanoses, inundables, i en àrees de conreu obertes, on troba el seu aliment. És una espècie que nidifica en zones elevades construint grans nius que poden arribar a tenir un pes molt important, de fins a més de mitja tona, que fan sobre arbres, estructures industrials i edificis.

Es tracta d’una au carnívora que captura una gran quantitat d’animals, incloent insectes, peixos, amfibis, rèptils i petits mamífers i moixons. La major part del seu menjar l’aconsegueix en zones de baixa vegetació, cultius i zones inundades de poca profunditat. Es tracta d’una espècie de comportament gregari, sobretot de cara a finals d’estiu quan s’agrupen per a migrar al centre d’Àfrica, on hi passa l’hivern. En els darrers temps, la majoria dels exemplars no migren cap al sud a l’hivern i romanen en la zona de nidificació. Sembla que les activitats humanes han afavorit el creixement de la població d’aquesta espècie.

Es present a tot el municipi, sobretot en conreus de l’horta de Lleida, on troba aliment. També es poden veure nidificant en edificis com la Catedral Nova de Lleida i en parcs urbans com al Parc de la Mitjana.

Curiositats

La imatge d’una cigonya amb un bebè embolicat amb una cinta en el seu bec és comú a la cultura popular occidental. Durant l’època victoriana, la sexualitat era tabú entre la població i la cigonya blanca era percebuda com símbol de la maternitat que servia per explicar l’origen de les criatures. La idea deriva del pensament que les cigonyes eren precursores de felicitat i prosperitat. La relació maternitat-cigonya podria haver agafat més força pel fet que els animals feien niu a dalt de les xemeneies, per on es deia que deixaven caure els nadons per arribar a l’interior de les cases.

SIOC. Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya. Ciconia ciconia https://www.sioc.cat/fitxa/CICCIC