Té un bec gruixut per a poder trencar petites llavors. Mascles i femelles tenen un aspecte similar. Els individus juvenils tenen colors més apagats i no presenten les franges roja i blanca del cap. És característic el seu cant potent, complex i melòdic.
Nom científic: Carduelis carduelis L.
Família: Fringillidae
Estat de conservació a Catalunya: Vulnerable
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Viu en zones enjardinades, conreus, matollars i franges obertes de bosc de ribera. Es tracta d’una espècie de comportament gregari, sobretot a l’hivern, quan es pot observar volant en estols de centenars d’individus, en cerca d’aliment. Arriba a apropar-se a poca distància de les persones, pel que és fàcil la seua observació.
Si bé a l’època de cria menja molts insectes, la seua alimentació es basa principalment en llavors. Li agraden molt les de card, d’on rep el seu nom. Per agafar-les pot fer notables piruetes enfilada a aquestes plantes punxoses. Les carderoles poden a viure fins a 5 anys.
Es troba arreu del municipi, sobretot als conreus de l’horta de Lleida, on hi troba aliment. També es deixa veure al riu, als parcs urbans amb arbrat com els Camps Elisis, el turó de la Seu Vella i el Parc de la Mitjana.
El seu nom popular deriva de la preferència que té aquest moixó per alimentar-se de les llavors dels cards. Durant molt temps aquesta au va ser caçada en viu amb l’objectiu d’engabiar-la per a escoltar el seu cant i participar en competicions de cant. Aquesta pràctica també era habitual amb altres espècies d’aus de la família de fringíl·lids com són els passerells, els pinsans o els verderols. Des de l’any 2014 la cacera i comercialització d’ocells de cant es troba prohibida a Catalunya. Malauradament, encara es cacen il·legalment carderoles.
SIOC. Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya. Carduelis carduelis https://www.sioc.cat/fitxa/CARCAR