Els seus ulls i antenes presenten una coloració rogenca. Els adults canvien el color verd brillat de l’estiu, per un marró apagat a l’hivern. Les nimfes (individus juvenils) tenen una coloració diferent a cada estadi del seu creixement. Els adults mascles arriben a mesurar 12 mm, mentre que les femelles són més grans.
Nom científic: Nezara viridula L.
Família: Pentatomidae
Estat de conservació a Catalunya: Risc mínim
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Viu entre les plantes de les que s’alimenta, en zones de cultius principalment.
Durant l’hivern, a causa de les baixes temperatures, la majoria dels adults moren. Les femelles tenen una supervivència major i es tornen a reproduir a partir de la primavera. Ponen els ous al darrera de les fulles o en llocs amagats. Els ous s’agrupen en hexàgons, en que l’ou passa a ser pupa i aquesta, després de la metamorfosi, esdevindrà un bernat pudent petits. Arribat aquest punt els joves bernats es mantindran units formant una bola com una forma de protecció davant dels depredadors.
S’alimenta d’una gran quantitat d’espècies vegetals que perfora per extreure’n saba, però prefereix les lleguminoses en el moment en que aquestes formen els fruits. Aquest insecte és present a tot el municipi de Lleida amb poblacions localitzades en zones de cultius extensius de regadiu i horts. És comú a la zona de l’Horta de Lleida.
L’adjectiu pudent del nom popular fa referència al fet que desprèn una intensa olor persistent quan l’insecte és molestat o xafat. L’olor prové d’unes glàndules que s’obren en la part ventral del tòrax i serveixen a l’animal com a sistema de defensa químic.
El bernat pudent representa actualment una important plaga de cultius d’hortalisses, sobretot lleguminoses. La quantitat d’animals pot ser molt gran en certs moment de l’any, causant perjudicis importants per efecte de les picades a les plantes.