Alzinars i carrascars de Raimat

Aquests turons representen una de les darreres restes de vegetació natural de matollar, principalment màquies, formada per alzinars (Quercus rotundifolia) i carrascars (Quercus coccifera), i és refugi de nombroses espècies protegides, tant d’invertebrats com de vertebrats. Generalment estan formats per vegetació arbustiva i matollars adaptats a sòls secs i més aviat salins.

Els alzinars continentals o carrascars són la comunitat més complexa que es troba de forma natural en aquestes terres. La seva presència és molt escassa, atès principalment a l’extensió del conreu de regadiu i a la plantació de pins que es va dur a terme a la major part de les àrees no cultivades durant els anys 65-70. Malgrat això, no s’ha de menystenir l’interès paisatgístic d’aquests turons en tant que constitueixen espais elevats en un entorn dominat per la plana de Lleida.