paeria.cat
Aloc o pebre bord
L’aloc és un petit arbre caducifoli que ramifica a mitja alçada. Normalment els individus no puperen el 3 m d’alçada, però alguns individus poden superar els 5 m.
Les fulles de color verd clar, d’entre 4 i 12 cm, tenen forma palmejada, en forma de mà oberta. Les flors de color blau a rosat, són petites i recorden a les de la sàlvia. Creixen abundants i agru-pades en les tiges terminals. Aquestes es van obrint des de baix a dalt.
Els fruits són petites esferes fosques d’un centímetre de diàmetre. Aquests es mantenen a la planta desprès de la caiguda de les fulles. Totes les parts de la planta destrenen una fort aroma en fregar-les.
Nom científic: Vitex agnus-castus L.
Família: Lamiàcies
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Es tracta d’una espècie que viu principalment en les rambles i rius mediterranis, on té la capacitat de resistir els forts aiguats. És una espècie més aviat escassa i apareix en individus aïllats o bé en petits grups. Aquesta espècie no es troba de forma natural al municipi ni a la província de Lleida. Es tracta d’una espècie que no tolera les fortes gelades.
Confusió amb altres espècies:
Per la forma palmejada de les fulles, les seues flors i l’olor que desprèn, és difícil la seua confusió. En tot cas es podria confondre en fases juvenils d’auró del Japó (Acer palmatum) o del canabis (Cannabis indica).
Serveis ecosistèmics i fauna associada
L’abundant floració de l’aloc es persistent durant un llarg període de temps, el que proporciona una gran quantitat de nèctar i pol·len per a una gran quantitat d’espècies d’insectes.
Usos etnobotànics i en jardineria
Es coneixen un innumerable quantitat d’usos etnobotànic d’aquesta espècie. La més important és la derivada dels usos en fitoteràpia, sobretot per a desordres hormonals dels sistema reproductiu femení. Les vares fines de la planta han estat utilitzades en cistelleria. També havia estat utilitzada com a condiment en la cuina.
Espècie amb un elevat potencial en jardineria per la seua bellesa en la floració; i la gran capacitat de resistència a la manca d’aigua i a la contaminació del sòl i l’aire. Pel fet de tractar-se d’una espècie caducifòlia permet l’ombrejat a l’estiu i l’entada del sol a l’hivern. L’aloc necessita quantitats moderades d’aigua i alta insolació. Resisteix bé les podes fortes i creix i rebrota amb rapidesa.
Curiositats
El nom Vitex, esmentat per Plini el Vell, prové del llatí vieo, que significa teixir o lligar, en referència a l’ús de l’aloc en la cistelleria. El seu nom d’espècie agnus-castus, en llatí literalment significa corder cast. Aquest nom ve referenciat per l’ús de la planta en la contenció del desitg sexual.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
