paeria.cat
Card marià
Herba anual de port erecte que en la floració pot arribar fins al 2m d’alçada. Les fulles de gran mida i d’un característic vetejat de blanc sobre verd, tenen el marge espinós i una nervi central gruixut. Abans de la floració la planta té grans fulles però presenta poca alçada, estat en que passa el primer any de vida.
Les carxofes espinoses es troben a la part més alta de la tija floral, que tenen poques ramificacions. Les flors són de color rosat i desapareixen un cop són pol·linitzades, i posteriorment reobrint-se quan les llavors estan formades. Aquestes són de color negre amb matisos marrons, i presenten uns pèls llargs blancs que formen com un paraigua. Aquests pèls actuen com una vela que transporta les llavors en moments de vent.
Nom científic: Silybum marianum (L.) Gaertn.
Família: Asteràcies
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie que apareix de forma habitual en zones nitrificades i remogudes, en tot tipus de sòls. Generalment creix en grups densos, però també n’apareixen individus aïllats. Apareix en tot el municipi de Lleida, principalment en les zones amb major concentració de granges on s’acumulen fems i purins; més abundant cap a la zona de Sucs, Alpicat i l’Horta de Lleida.
Confusió amb altres espècies:
A causa de la coloració de les fulles i les flors compostes amb espines llargues es difícil la confussió. Hi ha una espècie propera, Silybum eburneum; molt més rara que solament es troba en alguns punts de la zona del pla de Lleida.
Serveis ecosistèmics i fauna associada
Té interès per a l’afavoriment de la fauna auxiliar que controla les plagues dels cultius aportant aliment als enemics naturals durant els mesos de floració. Algunes petites aus consumeixen i busquen activament les grosses i nutritives llavors del card marià.
Usos etnobotànics i en jardineria
Els nervis gruixuts del card marià són utilitzats en alimentació humana com a verdura. També han estat consumides les flors compostes com si fossin carxofes, així com per a fer quallar la llet en l’elaboració de formatge. En alimentació animal es feia servir la planta fresca per a donar als porcs un cop cuita per estovar les punxes i que fossin comestibles.
A nivell medicinal ha estat utilitzada per al sistema digestiu, respiratori i per a malalties infeccioses. Són especialment apreciades les llavors de la planta com a depuratives del fetge.
És una espècie amb baix potencial per a jardineria, per les punxes i pel curt període de floració.
Curiositats
Sembla que el seu nom comú en castellà Cardo borriquero ve de la preferència que tenen els rucs per a alimentar-se de la planta quan es tendra.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
