Les flors són molt característiques, diferenciades entre si i disposades de forma regular sobre la tija floral. Cadascuna d’elles té a la seua base 5 membranes transversals, de color blanc o rosat translúcid que actuen com a reflectors de la llum solar. Les càpsules són de petita mida i aplanades en la zona de la flor. Al seu interior contenen les llavors, de color fosc, planes i amb una ala al seu voltant.
Nom científic: Salsola vermiculata L.
Família: Quenopodiàcies
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie que apareix de forma puntual formant grans poblaments. Creix preferentment sobre sòls rics en sals i en nitrogen; més habitualment en fondalades i peus de tossals. Aquesta espècie apareix en gairebé tot el municipi de Lleida, sobretot cap a la zona de Sucs, zona propera a Alpicat i sud del municipi cap a la finca de Torre Ribera.
Confusió amb altres espècies:
Per les característiques fulles i l’estructura de la flor, és difícil confondre aquesta planta amb altres espècies.
El siscall de tant en tant presenta unes deformacions característiques, com unes boles verdes de fulles molt apretades. Aquestes estructures corresponen a cecidis (malformacions que produeixen algunes plantes en la posta d’ous d’alguns insectes) de Stephaniola salsolae. Aquest petit mosquit utilitza el siscall per pondre-hi els ous i que es puguin desenvolupar amb seguretat. La seua floració tardana aporta aliment per als enemics naturals, capaços de controlar certes plagues dels cultius.
Com altres espècies de saladars, el siscall havia estat utilitzat per a l’elaboració de barrella, la que es feia servir per a la fabricació de lleixiu, sabó i vidre. Per la seua alta concentració de sals, la planta es consumida per cabres i ovelles quan tenen necessitat de sal en l’alimentació.
És una espècie amb alt potencial per a jardineria per la seua capacitat de resistir la sequer, salinitat i la contaminació. La seua llarga floració, tot i les seues petites flors, pot ser vistosa en grans grups de la planta i en zones amb molta insolació.
Un dels seus noms comuns (Sosa) fa referència a un dels usos tradicionals d’aquesta planta, utilitzada per a l’elaboració de sosa (Hidròxid sòdic).
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.