paeria.cat
Malva
La malva és una planta característica per les seues fulles en forma de ventall i les seues abundants flors rosades. Arriba a créixer fins a una alçada de 1,5 m amb alguns ramificacions.
Les fulles en forma de ventall, tenen un pecíol llarg i estan inserits directament en la tija de forma alterna. Aquestes es fan més petites a mesura que es troben més amunt de les tiges. Les flors apareixen en la part més alta de les branques, i estan formades per 5 pètals de color rosat amb venes de color rosat més intens. Tota la planta és una mica vellutada (està recoberta per pèl curt dens). La malva perd a l’hivern la seua part aèria i a la primavera rebrota del mateix punt.
Nom científic: Malva sylvestris L.
Família: Malvàcies
Biologia de l’espècie
Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:
Espècie que viu sobre sòls nitrogenats de vorades de camí, camps abandonats o zones de pastura. També apareix en vores de zones fluvials. Al municipi de Lleida es poden trobar poblacions nodrides d’aquesta espècie en cultius de regadius de l’horta i zones properes a pastura d’oví. També en algunes vorades de granges de vedells o vaques lleteres. Més abundant en la zona sud-est del municipi, a la ciutat de Lleida apareix en parcs urbans com a la Mitjana, el tossal de Gardeny o vorades de la Sèquia Major.
Confusió amb altres espècies:
Es pot confondre amb altres espècies de Cistus spp., com Cistus crispus, tot i que aquesta solament habita sobre sòl àcids.
Serveis ecosistèmics i fauna associada
La malva té una floració llarga i abundant que embelleix el paisatge rural i que aporta pol·len i nèctar a multitud d’insectes.
L’abella (Aphis umbrella) fa servir les fulles de malva per pondre-hi els ous. Com a resultat la planta crear unes estructures característiques amb els ous a dins (cecidis) de fulles. L’insecte utilitza aquesta reacció de la planta per a protegir la seua posta dels depredadors i meteorologia adversa.
Usos etnobotànics i en jardineria
La malva és actualment una planta silvestre tot i que havia estat cultivada de forma habitual. De fet és una verdura molt consumida al nord d’Àfrica i pròxim Orient. Tota la planta pot ser consumida com a verdura de fulla, sobretot quan és tendra, abans de florir. Els seus fruits s’anomenen formatgets (per la seua forma que recorda un formatge petit) i són consumits per la canalla quan són tendres (de color verd).
La malva gaudeix de molts usos medicinals, tant per a persones com animals. Entre els usos més destacables hi ha anticatarral, antidiarreic o antiinflamatori. S’utilitzen tant la planta sencera tendra, les fulles i/o les flors. També ha estat utilitzada com a espècie farratgera per a ovelles, cabres i porcs.
Espècie amb un alt potencial en jardineria per la seua bellesa en la floració, i gran quantitat de pol·len i nèctar que produeix. Així mateix és una planta amb alta capacitat per resistir la contaminació del sòl i l’aire.
Curiositats
Un dels noms populars que rep aquesta espècie és malva de cementiri. Aquests adjectiu està lligat al fet que les malves sovint creixien als llocs on s’enterraven els morts, aprofitant els nutrients dels cossos soterrats. D’aquí ve l’expressió: “ Anar a criar malves”. De les malves hi ha la dita: “Amb un hort i un malvar tens medicines per donar”; referent al gran nombre de propietats medicinals de la planta.
Més informació:
FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
