Fenoll

Mata perenne amb branques verdes molt verticals que pot arribar fins als 2m d’alçada. Les fulles són molt dividides i cilíndriques en les puntes més fines. Les flors, de color groc, es troben a les puntes terminals més altes de la planta i agrupades en una espècie de petits paraigüets plans.

Els fruits són unes petites càpsules llargues de color marró i amb unes marcades costelles. Totes les parts de la planta desprenen una olor anisada característica. L’espècie es perenne i es manté viva sota terra durant l’hivern com una forma de resistir el fred. A la primavera, amb l’augment de les temperatures, comença a brotar de nou. Durant l’hivern són característiques les seues tiges florals seques de color marró que ajuden a localitzar la planta.

Nom científic: Foeniculum vulgare Mill.

Família: Umbel·líferes

Biologia de l’espècie

Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:

El fenoll creix en vores de camins i antics camps de cultiu abandonats, també a les vorades de regs o rius. L’espècie es troba en les zones de regadiu del municipi de Lleida, sobretot en les zones de petites parcel·les de cultius de fruiters i horta.

Confusió amb altres espècies:

És difícil la confusió amb altres espècies per la seua mida, fulles molt dividides i fins; i l’olor anisat que desprèn tota la planta.

Serveis ecosistèmics i fauna associada

El fenoll, per la seua profunda arrel profunda és una planta colonitzadora i estabilitzadora de zones que han perdut la vegetació. És una espècie que ofereix refugi per a l’estabilització d’altres plantes més sensibles.

És una de les plantes nutrícies per a les erugues de la papallona reina (Papilio machaon) que s’alimenta de les tiges. També és una de les herbes preferides per a les caragolines (Cernuella virgata) que desprès de la primavera pugen a les branques verticals per buscar-hi refugi dels depredadors; i on hi poden passar tot l’estiu enganxades.

Usos etnobotànics i en jardineria

El fenoll és una espècie molt utilitzada per a consum humà, com a planta aromàtica que aporta sabor anisat. Tota l’herba és comestible, sobretot les tiges i fulles tendres a la primavera. Els fruits també són àmpliament utilitzats en diverses preparacions alimentàries, sobretot en postres. A nivell medicinal té propietats analgèsiques sobre l’aparell digestiu, carminatiu, digestiu i hipocolesterolèmic. Les seues branques seques (amb flors o fruits) també han estat utilitzades per a fer-ne rams secs amb motius decoratius.

Es tracta d’una espècie que pot ser interessant per a l´ús en jardineria en mescla amb altres espècies arvenses; per a sembra en rotondes o zones enjardinades de poc pas.

Curiositats

El fenoll es cultiva per les seues llavors, que es poden trobar en diferents formats en comerços i que formen part del Mukhwas, barreja digestiva ayurvedica que es menja desprès dels àpats a la zona de la Índia i altres països del sud d’ Àsia.

 

Més informació: 

FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.