Biologia de l’espècie

Hàbitat, comportament, alimentació i distribució a Lleida:

El salat blanc creix sobre terres amb certa salinitat i nitrificats, en vores de camins i carreteres, erms i conreus abandonats. Colonitza terres compactes en diferent mineralogia, en zones amb alta insolació i baixa precipitació. A Lleida apareix en la perifèria de la ciutat de Lleida (La Mariola, Els Magraners, La Bordeta o al Secà de Sant Pere). També apareixen formacions denses als tossals de la Seu Vella, Gardeny o la Serra de Puigdevall. També es poden trobar alguns nuclis als polígons industrials del Segre i Camí dels Frares.

Confusió amb altres espècies:

Quan el salat blanc és petit es pot confondre amb altres espècies del gènere Atriplex spp., com Atriplex rosea L. o Atriplex micrantha Ledeb.

Serveis ecosistèmics i fauna associada

Per tractar-se d’una gran mata densa i amb fulla verda tot l’any, ofereix refugi a espècies de fauna, sobretot rèptils i petits moixons. És fàcil veure- hi caus de conills a la seua base, que fan servir aquesta espècie com a refugi i coberta.

Usos etnobotànics i en jardineria

Com en altres plantes salines, el seu ús principal havia estat la producció de barrella (sosa), que s’utilitzava per a la fabricació de vidre, sabó i lleixiu. Aquest ús va desaparèixer amb el desenvolupament de la indústria química.

El salat blanc també ha estat utilitzat com a planta farratgera en moments d’escassetat de farratges de millor qualitat.

L’espècie pot ser utilitzada per a consum humà de forma moderada, crua, seca, cuita o en vinagre, aportant un sabor salat. Té un contingut alt en oxalats, sals i seleni, pel que s’ha de consumir amb força moderació.

Les seues fulles han estat utilitzades en fitoteràpia com a humectant, refrescant i emol·lient.

Espècie amb un alt potencial en jardineria, per la seua alta resistència a la contaminació, a la sequera i a les pertorbacions pot ser utilitzada com a espècie pionera per a ser plantada en sòls nus a restaurar.

És una espècie que pot fer matollars densos i d’una alçada considerable. Tolera molt bé les podes a mata ras, amb un fort rebrot i renovació de tota la part aèria de la planta.

Presenta baixa combustibilitat, pel que també és indicada per zones amb elevat risc d’incendi. Per les seves enormes aptituds podria esdevenir una planta emblemàtica de les zones verdes de la ciutat de Lleida.

Curiositats

La planta excreta sals dels sòls on viu a través de les fulles, per aquest motiu es pot veure a sobre de les fulles petites acumulacions de sal. L’excreció de sals a través de les fulles és una adaptació a viure en sols salins, com una forma d’eliminar l’excés de salinitat que mataria la planta.

Més informació:

FONT, XAVIER (2024). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.